miércoles, 11 de abril de 2007

Vosté dirà

(traducció en català del Diari de Barcelona)
Dos amputats francesos.

Una expedició composta de quatre-cents mutilats de guerra francesos, acompanyats alguns de les seves esposes, han passat unes hores a Barcelona. Van venir en quinze autobusos de Perpinyà, on havien assistit a un Congrés de “Grans amputats”.

- A què diuen “grans amputats”? – va preguntar a un d’ells, Henri Bossel, al que li falta la cama dreta.
- Als que van perdre un membre, van quedar cec o van patir un greu afebliment en la cara o cap.
- Quants es troben en aquestes condicions a França?
- Setanta mil mutilats durant 1914-1918, i cinc mil en la del quaranta.
- Per què han celebrat un congrés a Perpinyà?
- Per sol·licitar millores en la nostra situació.
- Què demanen vostès?
- Que les nostres pensions tinguin una equivalència al valor dels diners d’abans de la guerra.
- Quant és l'assignat?
- Cent trenta-cinc mil francs a l'any, el considerat gran amputat, cent per cent.
- Quines consideracions té el mutilat de guerra en el seu país?
- Setanta-cinc per cent de rebaixa en els ferrocarrils.
- Llocs reservats per vostès?
- En els tranvies i metros, sí; no en els espectacles.
- On va ser vostè ferit?
- En Compiegne, per un obús, en 1918.
- On més tard es va signar l’armistici amb Hitler?
- Exactament.

El record és trist i s’imposa el silenci...
I Henri Bossel em presenta a una altra víctima de la guerra. És un jove que va perdre el braç dret en el segon conflicte mundial.

- On? – va preguntar indicant la seva amputació.
- A Alsacia, en l’ofensiva. Anava amb Leclerc.
- Aviació?
- Obús també.
- Què era vosté?
- Soldat; vaig ser del “maquis” i em vaig incorporar al Exèrcit.
- Què fa vosté actualment?
- Sóc agricultor.

Li demano el seu nom i amb la mà esquerra l’escriu en les meves quartilles; es diu Guy Chevallier... Uns altres mutilats s’acosten a nosaltres i tots volen donar el seu nom. En les seves tarjetes duen impreses, en miniatura, les condecoracions que poseeixen. A més mutilació més creus...
L’espectacle de veure tants invàlids junts impressiona als transeünts; estem en ple carrer, enfront d’uns grans magatzems on els ex combatents francesos aprofiten el poc temps per realitzar compres en la nostra ciutat.
Sento curiositat per saber els articles que adquireixen. Casi tots compren boines, camises i, en general, roba de vestir. Les senyores acompanyants adquireixen també guants; ells no... Sabates tampoc. El vuitanta per cent dels mutilats no precisaven un parell. La guerra ho havia fet innecessari...
Manuel del Arco