Milers de persones d’arreu del món l’han visitat. I és que, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona és un dels espais més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Gràcies al seu aforament de 2.292 localitats, repartides en sis plantes, és considerat com una de les sales de teatre més grans del món amb una funció de centre cultural i artístic.
Història
El Liceu va ser creat a la Rambla de Barcelona el 4 d’abril de 1847 sota l’iniciativa de Manuel Gibert, membre de la Sociedad Dramática de Aficionados. El projecte es va finançar mitjançant accions mercantils i la seva explotació va ser confiada a empreses concessionàries dels espectacles, fet que perdurà fins al 1980.
Se’n conèixen molts d’esdeveniments relacionats amb el Gran Teatre del Liceu. El més destacat és l’incendi que va destruir la sala principal i l’escenari l’any 1861, el qual la seva reconstrucció va durar tant sols un any. L’atemptat el 7 de novembre de 1893, quan l’anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes, de les quals tan sols va explotar una que a provocar una vintena de morts. I, finalment, l’incendi del 31 de gener de 1994 que va destruir la sala gran i l’escenari. Tan sols se salvaren, i es mantenen com ara, la part de la façana central de la Rambla, el vestíbul principal amb les escalinates i el Saló dels Miralls. Hi ha quatre vitralls en el vestíbul inferior que són un testimoni directe de la forta influència del wagnerisme en la cultura catalana de començaments del segle XX. Un cop finalitzada la reconstrucció, el Liceu reobrí les seves portes el 7 d’octubre de 1999 amb la inauguració de la funció Turandot.
L’edifici
La sala gran té la gran forma de ferradura (fondària i amplada màximes de 33 i 27 metres), amb platea i cinc nivells. Les llotges se
situen davant l’escenari, el qual manté la composició decorativa del 1909, feta amb motllures de guix daurades i policromades. Les làmpades són de llautó en forma de drac i amb tulipes de vidre. Les butaques de la platea són de ferro i vellut vermell.
El Liceu, a conseqüència de les milers d’obres i actuacions que s’hi realitzen, és imprescindible una bona acústica tenint en compte la geometria de l’edifici. És per això, que el Teatre ofereix un temps de so mitjà entre 1,3 i 1,5 segons, fet favorable per l’audició de la veu humana als espectadors.
Un altra avenç és la millora en els equipament els quals permeten una gran agilitat en els canvis d’escena.
L’edifici disposa d’un espai polivalent de trobada i alhora de descans on és possible menjar al bar-restaurant principal del Teatre, el nou Foyer. És aquí on s’ofereixen espectacles i activitats orientades a proporcionar informació complementària sobre les obres del Teatre. També, des del 2002, situada a la primera planta del soterrani, podem accedir des de la Rambla i el carrer de Sant Pau a la botiga, on és possible trobar objectes promocionals del Liceu i del món de la lírica.
Història
El Liceu va ser creat a la Rambla de Barcelona el 4 d’abril de 1847 sota l’iniciativa de Manuel Gibert, membre de la Sociedad Dramática de Aficionados. El projecte es va finançar mitjançant accions mercantils i la seva explotació va ser confiada a empreses concessionàries dels espectacles, fet que perdurà fins al 1980.
Se’n conèixen molts d’esdeveniments relacionats amb el Gran Teatre del Liceu. El més destacat és l’incendi que va destruir la sala principal i l’escenari l’any 1861, el qual la seva reconstrucció va durar tant sols un any. L’atemptat el 7 de novembre de 1893, quan l’anarquista Santiago Salvador va llençar dues bombes, de les quals tan sols va explotar una que a provocar una vintena de morts. I, finalment, l’incendi del 31 de gener de 1994 que va destruir la sala gran i l’escenari. Tan sols se salvaren, i es mantenen com ara, la part de la façana central de la Rambla, el vestíbul principal amb les escalinates i el Saló dels Miralls. Hi ha quatre vitralls en el vestíbul inferior que són un testimoni directe de la forta influència del wagnerisme en la cultura catalana de començaments del segle XX. Un cop finalitzada la reconstrucció, el Liceu reobrí les seves portes el 7 d’octubre de 1999 amb la inauguració de la funció Turandot.
L’edifici
La sala gran té la gran forma de ferradura (fondària i amplada màximes de 33 i 27 metres), amb platea i cinc nivells. Les llotges se
situen davant l’escenari, el qual manté la composició decorativa del 1909, feta amb motllures de guix daurades i policromades. Les làmpades són de llautó en forma de drac i amb tulipes de vidre. Les butaques de la platea són de ferro i vellut vermell.El Liceu, a conseqüència de les milers d’obres i actuacions que s’hi realitzen, és imprescindible una bona acústica tenint en compte la geometria de l’edifici. És per això, que el Teatre ofereix un temps de so mitjà entre 1,3 i 1,5 segons, fet favorable per l’audició de la veu humana als espectadors.
Un altra avenç és la millora en els equipament els quals permeten una gran agilitat en els canvis d’escena.
L’edifici disposa d’un espai polivalent de trobada i alhora de descans on és possible menjar al bar-restaurant principal del Teatre, el nou Foyer. És aquí on s’ofereixen espectacles i activitats orientades a proporcionar informació complementària sobre les obres del Teatre. També, des del 2002, situada a la primera planta del soterrani, podem accedir des de la Rambla i el carrer de Sant Pau a la botiga, on és possible trobar objectes promocionals del Liceu i del món de la lírica.
Els objectius
Els objectius del gran Teatre són principalment difondre l’art de l’òpera, l’increment del seu prestigi i garantir els espectacles que s’hi representen. La programació està instaurada pel “Contracte-programa” signat per les administracions públiques, les quals intenten mantenir les grans òperes del repertori. El Liceu ofereix, també, una programació dedicada als joves i als infants, amb l’objectiu d’incitar-los a l’art de lòpera i garantir així el futur del Teatre.
Orquestra Simfònica
Al llarg de la seva gran història, l’Orquestra Simfònica del Liceu ha estat dirigida per un nombre elevat de directors. El primer fou Marià Obiols i actualment l’Orquestra està dirigida per Sebastian Weigle. El Cor del Gran Teatre del Liceu està dirigit, actualment, per José Luis Basso.
Hi vaig sovint
Hi ha una part de la població, molts d’ells residents a la ciutat de Barcelona, que acostuma a visitar el Liceu i a formar part dels abonaments de la temporada. Aquests, permeten assistir a la majoria dels millors espectacles que ofereix el Teatre des d’un màxim de 1676 euros fins a un mínim de 85 euros, tot depenent del torn i de la zona que s’esculli. Per més informació el Liceu disposa d’un telèfon de contacte i del mitjà dels correus electrònics per consultar qualsevol dubte triant el destinatari depenent del tipus de consulta que es vulgui realitzar.
Amb tot això, el Gran Teatre del Liceu també ofereix serveis com fulls de repartiments en cadascuna de les representacions, servei de subtitulació, servei pels disminuits físics, entre d’altres. Un dels serveis més utilitzats, ja que es pot fer servir independentment d’accedir a un espectacle és el servei de cafeteria a l’Espai Liceu. Un espai obert de 9 :30 a 22 :00 h., accessible des de la Rambla i el carrer Sant Pau, en el qual es pot accedir a algunes instal·lacions del Teatre alhora que prens qualsevol beguda o llegeixes el diari. Al costat de la cafeteria, els turistes també poden realitzar compres de productes relacionats amb el Liceu a la botiga.
El Gran Teatre del Liceu ofereix més de 40 espectacles diferents els quals suposen prop de 300 funcions. Durant el mes de febrer podem assistir a obres com La petita Flauta Màgica, El Superbarber de Sevilla o la fantàstica i coneguda obra d’Otello de Giuseppe Verdi, una de les òperes més increibles i emotives que s’ha vist mai segons Joan Martí, un fidel espectador del Liceu. Aquesta obra està dividida en quatre actes i la durada és de 2 h. 40 min.
Els residents a la ciutat de Barcelona i els milers de turistes que, cada any, visiten la nostra ciutat, desitgen que l’obra social que realitza aquest emblemàtic edifici perduri durant molts més any. Fet evident, ja que podem accedir a les instal·lacions i gaudir dels seus espectacles tot i els entrebancs que ha patit al llarg de la seva història.
Entrevista a Josep Ferré, espectador del Liceu de Barcelona
- Bona dia, acostuma a venir sovint a veure obres al Liceu de Barcelona?
- Sí. Vinc cada vegada que puc i que m'agrada l'obra. M'envien una carta a casa amb la programació i així puc examinar quina és la que vull anar a veure i quina no. A més, també m'agrada venir amb els meus néts, que, encara que són joves, això d'anar al Liceu, els hi agrada.
- Li agrada més el liceu ara reformat després de que patís l'incendi? Hi troba moltes diferències?
- El Liceu és més maco ara, tot i que no ha patit massa diferències. L'han deixat molt igual al que estava però clar, al ser ara tot nou, dona més gust anar-hi.
- Quina serà la pròxima obra que té pensada anar?
- M'agradaria anar a veure la de Don Giovanni, que la fan d'aquí un mes si no recordo malament.
- Trobes molt cares les entrades?
- Home això és relatiu, tot i que pels joves és molt car i entenc que no puguin accedir a aquest tipus d'espectacles. Haurien de baixar el preu o, almenys, fer un preu especial pels estudiant, si és que no ho fan ja. Saps que? Com que sóc jubilat no hi estic al cas.
- Josep, ja no hi han més preguntes. Moltes gràcies per la seva col·laboració.
- Gràcies a tu.
