La ignorància dels joves catalans vers l'Estatut.

Títol: La ignorància dels joves catalans vers l'Estatut.

Subtítol1: Pel que fa a Catalunya, els joves només estan disposats a defensar el sistema de finançament.

Subtítol2: Pel que fa a la qüestió de la llengua i la definició de nació, molt pocs joves hi semblen interessats.

Subtítol3: La majoria dels entrevistats es declaren d'esquerres.

La xifra: Els 30 joves entrevistats han reconegut no saber què proposa el nou estatut, ni quins han estat els més polèmics i debatuts.

LA XAVA de JULI VALLMITJANA

L’ escriptor ens situa a través de la seva novel·la en la Barcelona més marginal del segle XIX.

La Xava (Edicions de 1984), una de les novel·les de Juli Vallmitjana publicada l’any 1910 és una descripció de la crua realitat que vivien els barris més marginals de la Barcelona del segle XIX. Tot i així l’escriptor no va tenir cap por alhora de denunciar les diferents actituts i hipocresia que prenia la clase burgesa envers la pobresa. Hipocresia que, actualment en la nostra societat, potser encara es viu.

La Xava (sobrenom dins el món de les prostitutes) és una novel·la que gira entorn de la vida d’una protagonista, la Roseta, filla de la Gravada, una pobre dona que ha de prostituir-se, i d’en Botxinet, un home maltractador que ha de robar per mantenir-se, i germana gran de ; i demés personatges com el Pinxa, el Serrallonga, el Gallet, el Marrà i el Bocamoll, els quals viuen en barris marginals de Barcelona on hi conviuen xulos, lladres, pobres i delinqüents. La protagonista viu moments durs com la mort de la seva mare a mans del seu pare i intenta renunciar a la vida que duen els seus coneguts més propers, però tot i així, i desgraciadament, acaba prostituint-se. Es casa i es queda embarassada d’en Rafel, que més tard l’abandona. Però finalment, la Xava coneixerà l’amor. Gràcies a en Fermí, un jove pintor, que l’ajudarà a ingressar en la fonda i allà poder recuperar-se de la malaltia que pateix i intentar oblidar tots els problemes viscuts fins ara.
En aquesta novel·la, Juli Vallmitjana ens endinsa per carrers del Raval, pels barris de sota de Montjuïc, la taverna La Mina i fins i tot portals, mitjançant un narrador omniscient, unes descripcions acurades, precises i naturalistes i uns argots dels gitanos catalans de l’època que permeten viure més d’aprop la història i conèixer millor els personatges que la formen.

Juli Vallmitjana (Catalunya, 1873-1937) va ser un modernista a ultrança en la seva època. Va pertànyer a La Colla del Safrà juntament amb Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot y Adrià Gual. El seu interès s'adreça preferentment cap a les formes de vida marginals, com és el cas de La Xava. La literatura de Juli Vallmitjana crida l’atenció pels seus temes, com les costums dels gitanos, els personatges dels barris marginals de Barcelona, els nens dels suburbi, la vida dels delinqüents i les prostitutes els quals tenen un paper en varies obres d’aquest escriptor. En aquesta, Vallmitjana descriu i capta la realitat de la ciutat moderna, l’atzar que determina trobades i desencontres i les passions que condueixen als menys afortunats al desequilibri, com és el cas de la Xava arrossegant-se pels carrers.

CENTELLES, UN PERIODISTA DE GUERRA

El Palau de la Virreina acull, des del quatre de novembre de 2006 fins el divuit de març de 2007, l’exposició “Centelles, les vides d’un fotògraf 1909-1985”. Un recull d’unes, aproximadament, 600 fotografies i unes 200 més en forma d’audiovisual que el fotògraf va realitzar, principalment, durant la Guerra Civil Espanyola (1931-1939).
Agustí Centelles, nascut el 1909 a València, s'inicia en el terreny de la fotografia quan tot just tenia quinze anys. Es comprar la Leica l’any 1934 per 900 pessetes, que va haver de pagar a terminis. És d’aquesta manera con va resultar ser el tercer fotògraf en utilitzar aquesta càmara i comença, així, la seva carrera com a freelance.

“La Leica ha estat protagonista de tota la meva obra.”
Centelles

Durant l’època de guerra, Agustí Centelles va estar permanentment actiu, algunes de les seves obres de caire propagandístic s’utilitzen com a portada de varis diaris com ara La Vanguardia, El dia Gráficos, La Noche o diaris fracessos com L’Illustration. Va viure la guerra exercint la seva feina, el fotoperiodisme, i va haver de marxar exiliat a França l’any 1939, derrotat, però carregat amb els milers de negatius que va generar la seva Leica. A partir de 1978 la seva obra comença a sortir, tímidament, a la llum i ens descobreix una guerra oblidada per alguns i desconeguda per uns altres, fins que, el 1984, li és concedit el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura. Va morir el desembre de 1985 a Barcelona. En la seva trajectòria fotogràfica trobem obres com la fotografia de Gabriel Pernau Sans estés a terra i al costat la seva dona plorant per la seva mort, Festa del Diumenge del Ram l’any 1933 i, , fotografies que servien de publicitat per productes com Chupa-Chups i Ponche Caballero o per indústries dedicades als fàrmacs.
Les fotografies de Centelles són una feina plena de riscos personals, posant en perill la seva vida i com deia ell “intentant caçar la notícia i pretenent que cada fotografia tingués vida pròpia”. Una obra plena de sensibilitat extrema al donar-nos a conèixer els grans problemes que existien a la rereguarda, amb la fam, l'assistència hospitalària als ferits i els bombardeigs. “ M’ha captivat molt la fotografia de la familia miliciana, feta a Barcelona el 25 de juliol del 1936. Sembla mentida com la gent podia viure aquell infern” comenta un visitant de l’exposició.

MOR EL PERIODISTA JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERÍA

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya va morir a causa d’un vessament cerebral.

El funeral es durà a terme a la parròquia Santa Maria del Teulat, a Poblenou.

Josep Maria Huertas Clavería, periodista barceloní i actual degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) va morir la matinada del passat diumenge 4 de març 2007, al seixanta-set anys, a l’hospital Clínic de Barcelona a causa d’un vessament cerebral. El periodista va ser operat feia dues setmanes i ingressat divendres a la tarda a l’hospital fins l’hora de la seva mort.

Josep Maria Huertas Clavería va nèixer a Barcelona al 1939, Va estudiar al Col.legi de Sant Miquel i va ser alumne de cursos de l’Escola de Periodisme des de 1963. Va començar com a periodista com a col·laborador en el setmanari “Signo” i, posteriorment, va treballar en nombrosos diaris com Correo Catalán, el Diari de Barcelona, Tele/eXprés, o revistes com Oriflama i Quatre Cantons. Al 1975 va ser jutjat i condemnat vuit mesos per un consell de guerra franquista i empresonat a la presó Model de Barcelona per un article publicat a Tele/eXprés sobre la vida sexual dels barcelonins: 'La vida eròtica subterrània'. És per aquest fet, que el Sindicat de Periodistes va definir a Josep Maria Huertas Clavería com a un “lluitador per la llibertat, la independència professional i els desfavorits”. Els companys de professió, com Josep Pernau, Josep Martí Gómez i Lluís Permanyer han recordat el compromís social, la qualitat informativa i la lluita constant de Huertas.
Va ser distingit amb el Premi Nacional de Periodisme al 1990, galardonat amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona al 1998 i amb el guardó Ofici de Periodista. Actualment, havia publicat 'Mites i gent de Barcelona' (Edicions 62) i 'Una història de La Vanguardia'.

La capella ardent per donar l’últim adéu al periodista serà al tanatori de Sancho de Ávila i els funerals tindran lloc al barri Poblenou de Barcelona, a l’esglèsia de Santa Maria del Teulat.

Entrevista a Josep Pla feta per Joaquin Soler Serrano el 8 de desembre de 1976.

- 15 frases

1. “ Lo más profundo de un hombre es su superfície.”
2. “ En definitiva todos somos iguales.”
3. “ Lo que más asombra de la vida de Josep Pla es que ha dedicaco su vida a escribir.”
4. “ La condición para ser feliz en este mundo es no ser envidioso.”

5. “ Nosotros no somos más que animales climáticos.”

6. “ La primera cosa que hace el escritor es hacerse inteligible.”

7. “ En París me encontré con los libros.”
8. “ Todo lo que he hecho en mi vida es leer.”
9. “ Fumo para buscar adjetivos.”
10. “ Quizás no valga la pena recordar.”
11. “ La vida es un sube y baja.”

12. “ Hay tres clases de personas: conocidos, amigos y saludados.”

13. “ Delante de la muerte yo me quito el sombrero, o la boina.”

14. “ No hubiera escrito ninguna frase sin antes haberlo pensado.”

15. “ La limitación de la inteligencia humana es inmensa.”

- Descriure l'escena

L’escena que descric és quan en Josep Pla parla sobre la dona i l’igualtat de sexes. En aquesta l’escriptor apareix en primer pla. Vesteix una camisa blanca amb corbata negre i per sobre una americana que li dóna un posat elegant. La càmara està al costat dret d’en Pla, així que ens permet una visió pràcticament en perfil de l’escriptor. Està pentinat cap enrere i mostra una expressió de felicitat ja que se’l veu rient i encongint els ulls, que li queden molt petits. Les celles les té força grans i unes arrugues al front ens delaten la seva vellesa.