CENTELLES, UN PERIODISTA DE GUERRA

El Palau de la Virreina acull, des del quatre de novembre de 2006 fins el divuit de març de 2007, l’exposició “Centelles, les vides d’un fotògraf 1909-1985”. Un recull d’unes, aproximadament, 600 fotografies i unes 200 més en forma d’audiovisual que el fotògraf va realitzar, principalment, durant la Guerra Civil Espanyola (1931-1939).
Agustí Centelles, nascut el 1909 a València, s'inicia en el terreny de la fotografia quan tot just tenia quinze anys. Es comprar la Leica l’any 1934 per 900 pessetes, que va haver de pagar a terminis. És d’aquesta manera con va resultar ser el tercer fotògraf en utilitzar aquesta càmara i comença, així, la seva carrera com a freelance.

“La Leica ha estat protagonista de tota la meva obra.”
Centelles

Durant l’època de guerra, Agustí Centelles va estar permanentment actiu, algunes de les seves obres de caire propagandístic s’utilitzen com a portada de varis diaris com ara La Vanguardia, El dia Gráficos, La Noche o diaris fracessos com L’Illustration. Va viure la guerra exercint la seva feina, el fotoperiodisme, i va haver de marxar exiliat a França l’any 1939, derrotat, però carregat amb els milers de negatius que va generar la seva Leica. A partir de 1978 la seva obra comença a sortir, tímidament, a la llum i ens descobreix una guerra oblidada per alguns i desconeguda per uns altres, fins que, el 1984, li és concedit el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura. Va morir el desembre de 1985 a Barcelona. En la seva trajectòria fotogràfica trobem obres com la fotografia de Gabriel Pernau Sans estés a terra i al costat la seva dona plorant per la seva mort, Festa del Diumenge del Ram l’any 1933 i, , fotografies que servien de publicitat per productes com Chupa-Chups i Ponche Caballero o per indústries dedicades als fàrmacs.
Les fotografies de Centelles són una feina plena de riscos personals, posant en perill la seva vida i com deia ell “intentant caçar la notícia i pretenent que cada fotografia tingués vida pròpia”. Una obra plena de sensibilitat extrema al donar-nos a conèixer els grans problemes que existien a la rereguarda, amb la fam, l'assistència hospitalària als ferits i els bombardeigs. “ M’ha captivat molt la fotografia de la familia miliciana, feta a Barcelona el 25 de juliol del 1936. Sembla mentida com la gent podia viure aquell infern” comenta un visitant de l’exposició.